Antoni Gaudí i Cornet

(25 de juny de 1852 - 10 de juny de 1926)

A la Catalunya de finals del segle XIX, el moviment social i polític de la Renaixença es va manifestar artísticament a través del Modernisme, un corrent que a l’Europa del moment es va conèixer amb diferents noms: Art Nouveau (França i Bèlgica), Jugendstil (Alemanya i països nòrdics), Modern Style (als països anglosaxons) Sezession (Àustria), Liberty (Itàlia), etc... El Modernisme s'oposava al conservadorisme de la burgesia i intentava, a partir de l'art, canviar la societat i regenerar les masses "incultes". També tenia un component esteticista en què l'art actuava com el refugi i la religió dels artistes. Paradoxalment, el moviment ens ha llegat magnífics treballs encarregats, precisament, per una burgesia catalana optimista i emprenedora.

Els arquitectes, pintors, cartellistes i artesans catalans d’aleshores acostumaven a treballar conjuntament i això va fer possible una sinergia única que, en el curt període del canvi de segle, va enlluernar la societat. Un dels artistes cabdals d’aquest període, que s’estén aproximadament entre els anys 1885 i 1915, és sens dubte Antoni Gaudí. L’arquitecte mereix un especial reconeixement per la seva obra original i creativa. Un personatge únic, la producció del qual s’ha situat dins del moviment artístic modernista, però que si s’estudia detingudament, es veurà que el depassa àmpliament.

Gaudí era un mestre emprant tècniques constructives basades en la tradició que, un cop posades a les seves mans, acabaven produint arquitectures molt avançades al seu temps. L’univers Gaudí va molt més enllà de la Sagrada Família i de La Pedrera. Durant la seva prolífica trajectòria, va construir edificis de caràcter religiós, zones residencials i cases per a particulars, a més d’altres treballs menors i multitud de projectes que no van veure la llum o que va deixar que acabessin els seus col•laboradors. Arquitecte total i una figura amb molts matisos que, un segle més tard, segueix despertant l’interès del món sencer.

1852

Antoni, el quart i darrer fill de Francesc Gaudí i Serra i d’Antònia Cornet i Bertran, neix el 25 de juny i és batejat l’endemà a l’Església Parroquial de Reus, ciutat de residència de la família i on el pare exercia l’ofici de calderer. Referències locals dignes de crèdit i algunes manifestacions orals del mateix Gaudí fixen el seu lloc de naixement al poble de Riudoms, concretament al Mas de la Calderera. Aquest mas era una modesta finca familiar situada molt a prop de Reus, on l’arquitecte va passar molts dies durant la seva infantesa.
1863 - 1868

Assisteix, a Reus, a l’escola elemental del mestre senyor Berenguer, pare de qui serà el seu futur col•laborador, Francesc Berenguer i Mestres. Continua els estudis de batxillerat als Escolapis.
1867 - 1869

Realitza una sèrie de dibuixos per a la revista escolar ‘El Arlequín’, de Reus, juntament amb els seus companys Josep Ribera i Eduard Toda. Tots tres realitzen una proposta juvenil per a la restauració del monestir de Poblet. Anys més tard, serà el mateix Toda qui s’impliqui decisivament en els treballs de restauració.
1869

Es trasllada a Barcelona per completar el batxillerat a l’Institut d’Ensenyament Mitjà, seguint els passos del seu germà Francesc, estudiant de medicina. Posteriorment es matricula a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i prepara l’ingrés a l’Escola d’Arquitectura.
1876

Moren la seva mare i el seu germà Francesc.
1876 - 1878

Mentre estudia arquitectura, treballa com a dibuixant amb l’arquitecte Francesc de P. del Villar i Lozano al projecte del nou absis de l’església del monestir de Montserrat, que acolliria el recambró de la Verge. També col•labora amb el mestre d’obres Josep Fontseré als treballs del parc de la Ciutadella i, en qualitat de delineant, amb l’arquitecte i professor de l’Escola d’Arquitectura, Leandre Serrallach.
1878

Gaudí obté el títol d’arquitecte el dia 15 de març. “Diuen que ja sóc arquitecte”, comenta irònicament a l’escultor Llorenç Matamala al taller Puntí, on estava construint el seu propi escriptori. Obre estudi al carrer de la Cera i rep els primers encàrrecs: un quiosc de serveis per a Enric Girossi i el projecte d’il•luminació de la muralla del mar.
1878

Dissenya una vitrina de cristall per al fabricant de guants Comella, destinada a l’Exposició Universal de París. Durant la seva construcció coneix a Eusebi Güell i Bacigalupi qui, amb el temps, arribarà a ser el seu principal client. Realitza els dibuixos per a una cavalcada al•legòrica a la població de Vallfogona de Riucorb, en honor del sacerdot i poeta Monsenyor Vicens Garcia.
1878

En col•laboració amb el seu company d’estudis Emili Cabanyes projecta un grup d’habitatges per als treballadors de la ‘Cooperativa Obrera Mataronense’. El seu director, Salvador Pagès, era amic de Gaudí, que en l’època d’estudiant (1874) ja havia treballat per a la seva organització en diversos projectes dels quals destaca la nau d’emblanquinament o “Nau Gaudí”. La col•laboració es va estendre fins a 1888.
1879

Participa activament als viatges de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Mor la seva germana Rosa. Gaudí es fa càrrec de la seva neboda Rosita Egea i del seu pare Francesc, que es trasllada a Barcelona.
1881 - 1890

Un cop llicenciat, col•labora amb el reconegut arquitecte Joan Martorell a la façana de la catedral de Barcelona, a les obres de l’església de les Saleses, a la dels Jesuïtes del carrer de Casp, també a Barcelona, i en el projecte d’església per al monestir benedictí de Villaricos, a Almeria.
1880 - 1882

S’encarrega del mobiliari per al panteó-capella de la família del Marquès de Comillas, que estava construint l’arquitecte Joan Martorell. També construeix un quiosc als jardins del palau, amb motiu de la visita d’Alfonso XII. El pavelló fou desmuntat i instal•lat temporalment als jardins de la Finca Güell.
1882

El 19 de març, festivitat de Sant Josep, es col•loca la primera pedra del Temple de la Sagrada Família, seguint el projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar. Segons les instruccions del seu promotor, el senyor Bocabella, havia d’inspirar-se en l’església italiana de Loreto, d’estil neoclàssic.
1883

Projectes finalment no realitzats d’un pavelló de caça per a Eusebi Güell, a la finca del Garraf, i d’un retaule per a l’església parroquial d’Alella.
1883 - 1885

Construeix un pavelló a Comillas per a Máximo Díaz de Quijano, amic dels Güell, al costat del Palacio de Sobrellano, conegut popularment com «El Capricho». Al tractar-se d’una obra allunyada de Barcelona, va cedir-ne la direcció a l’arquitecte Cristóbal Cascante, que també col•laborava amb els arquitectes catalans Joan Martorell i Lluís Domènech i Montaner en importants projectes per al marquès.
1883 - 1888

Construeix el seu primer projecte a Barcelona: la casa Vicens. Francesc Berenguer i Mestres, estudiant de primer any d’arquitectura a l’Escola Provincial de Barcelona, entra a formar part de l’estudi de Gaudí, i es converteix en un dels seus col•laboradors més importants.
1884

Villar dimiteix com arquitecte de la Sagrada Família per divergències tècniques amb el promotor. La influència de Joan Martorell en el nomenament del successor és decisiva, malgrat les creences religioses del jove Gaudí.
1884 - 1887

Gaudí projecta i construeix la primera obra per a Eusebi Güell: el tancament i els pavellons d’entrada de la seva finca a les Corts de Sarrià, així com petits treballs d’ornamentació a l’interior de la finca.
1884 - 1889

S’acaba la cripta del temple de la Sagrada Família, seguint el projecte de Villar que Gaudí havia reformat parcialment.
1886 - 1889

Construeix el Palau Güell, una singular residència urbana al carrer Nou de la Rambla que originalment havia de ser una ampliació de la residència de la família Güell situada a la Rambla.
1887

L’Ajuntament de Barcelona encarrega a Gaudí la reforma del Saló de Cent que no s’acaba realitzant.
1887

Reforma un edifici ja existent adaptant-lo com a pavelló de la Companyia Transatlàntica del Marqués de Comillas per a l’Exposició Universal de Barcelona. Joan Baptista Grau i Vallespinós, bisbe d’Astorga i natural de Reus, li encarrega la reconstrucció del palau episcopal, destruït per un incendi. El bisbe va morir el 1893 i Gaudí va abandonar l’obra per desacords amb el successor de l’eclesiàstic.
1889 - 1890

Construeix el convent de les Teresianes, obra iniciada per Joan B. Pons i Trabal un any abans. Gaudí es va fer càrrec de les obres i va reformar substancialment el projecte a partir de la cimentació ja realitzada
1891 - 1894

Construeix la Casa Fernández y Andrés a la ciutat de León, coneguda popularment com la “Casa de los Botines”, un edifici aïllat i d’ús comercial i residencial per als socis d’Eusebi Güell.
1892 - 1893

Projecte de les Missions Franciscanes de Tànger, patrocinades pel segon Marquès de Comillas, Claudio López Bru.
1894

Gaudí acaba la cripta i l’absis del temple de la Sagrada Família. En vista de les importants ajudes rebudes, l’artista proposa a la junta constructora iniciar l’aixecament de la façana del Naixement.
1894

Gaudí emmalalteix greument a causa d’un dejuni de quaresma molt sever, i aconsegueix sobreviure gràcies a les pressions i les cures dels seus amics i del bisbe Torres i Bages.
1895 - 1897

Francesc Berenguer i Mestres construeix les bodegues Güell, al Garraf, obra atribuïda a Gaudí. Era habitual que el reusenc cedís a Berenguer alguns encàrrecs que oficialment signava, com ara la casa per a Damià Mateu, a Llinars del Vallès.
1898 - 1899

Projecte i construcció de la Casa Calvet, al carrer de Casp, a Barcelona, seguint el model de la “casa de l’Eixample”. L’Ajuntament de Barcelona va premiar-la, el 1900, com el millor edifici construït aquell any a la ciutat.
1901 - 1902

L’industrial Hermenegildo Miralles, amic de l’arquitecte, li confia el projecte de la seva residència situada a una finca dels afores de la ciutat i molt propera a la finca Güell. Només se’n va construir la porta d’entrada i part del mur perimetral, que es conserven parcialment.
1899 - 1915

Güell encarrega a Gaudí l’església per a la seva colònia fabril a Santa Coloma de Cervelló. Va comptar amb la col•laboració de l’enginyer Eduardo Goetz i l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. La mort d’Eusebi Güell, l’any 1918, va avortar definitivament la continuació de les obres, ja que es van acabar tan sols la cripta i l’atri d’accés.
1900 - 1909

Construeix Bellesguard, una casa per a María Sagués la viuda de Jaime Figueras, al costat de les ruïnes de l’antiga residència del rei Martí “l’Humà”. Gaudí les va conservar desviant el camí d’accés sobre un nou viaducte i va ser assistit en aquestes feines per Joan Rubió i Domènec Sugrañes.
1900 - 1916

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat encarrega el disseny i construcció del Primer Misteri de Glòria del Rosari, obra que després de diverses interrupcions va ser finalitzat pel seu col•laborador Joan Rubió.
1902 - 1910

El bisbe Campins crida a Gaudí per encomanar-li la reforma de la Catedral de Mallorca i adaptar-la així a la nova litúrgia. Treballa amb Joan Rubió i Bellver i Josep Maria Jujol, fins que, a causa de la mort del bisbe, abandona els treballs per desacords amb uns gestors que no aprovaven la feina que s’estava duent a terme.
1902 - 1904

Eusebi Güell compra la finca de Can Muntaner de Dalt, coneguda popularment com la Muntanya Pelada, i encarrega a Gaudí una urbanització del tipus ciutat-jardí. La iniciativa comercial va ser un fracàs i, anys més tard, l’Ajuntament la compra per un preu simbòlic. Posteriorment, aquesta finca es convertiria en el Park Güell.
1905

Eusebi Güell encarrega a Francesc Berenguer i Mestres la construcció d’una casa de mostra al Park Güell. L’habitatge el comprarà Gaudí per viure-hi amb la neboda i el pare fins la mort d’aquest darrer.
1904 - 1906

José Batlló encarrega a Gaudí la remodelació de l’edifici construït el 1875 per l’arquitecte Emili Sala i Cortés, al Passeig de Gràcia número 43, a Barcelona. Gaudí reforma radicalment les façanes anterior i posterior, la coberta, la caixa de les escales i els interiors de les plantes baixa, principal i àtic.
1906 - 1910

Vist l’èxit de la casa Batlló, Pedro Milá i Rosario Segimón proposen a Gaudí l’aixecament d’un notable edifici d’habitatges al Passeig de Gràcia, cantonada amb Provença, lloc on fixaran la residència. Aquesta va ser l’última obra civil de Gaudí, polèmica i incompresa, coneguda pel sobrenom popular de “la Pedrera”. L’assumpte va acabar en un plet entre artista i propietària.
1907

Mariners xilens visiten Antoni Gaudí.
1909

Construeix un petit però molt notable edifici destinat a acollir una escola al recinte del Temple de la Sagrada Família. Empra una tècnica innovadora a partir d’una geometria basada en les tècniques tradicionals de la construcció amb maó.
1910

Es trasllada a Vic per refer-se d’una anèmia. Durant la seva estada dissenya uns fanals que construiran els seus col•laboradors Canaleta i Jujol.
1911

Estada a Puigcerdà amb el seu amic, el doctor Santaló, per a guarir-se d’unes febres de Malta. Allà redacta el testament.
1914

Gaudí visita la Sagrada Família.
1924

Antoni Gaudí a la processó de Corpus Christi.
1925

Es completa la torre de Sant Bernabé, el primer pinacle de la façana del Naixement de la Sagrada Família, l’únic que Gaudí veurà acabat abans de morir.
1926

Gaudí és atropellat per un tramvia el dia 7 de juny prop de la plaça de Tetuan, quan es dirigia a l’església de Sant Felip Neri, procedent d’un nou dia de feina a la Sagrada Família, on vivia humilment. Mor el 10 de juny a l’hospital i el dia 12 una multitud recorre els carrers de Barcelona des de la Catedral, on va tenir lloc el funeral, fins a la cripta del temple de la Sagrada Família, on va rebre sepultura.
10 de juny de 1926