Casa Calvet

La Casa Calvet respon al model tradicional molt acceptat per la burgesia de l’època: un pis principal discret amb una tribuna elegant i sòbria i una bona terrassa al pati interior d’illa. A la resta de l’edifici, dos habitatges per planta (destinats al lloguer) amb cinc habitacions tocant a façana, com corresponia a la mida de la parcel·la més comuna. Gaudí va dissenyar la façana del carrer de Casp de forma ortodoxa i sòbria, sense amagar una voluntat expressionista reprimida que s’entreveu en el disseny dels balcons i la tribuna.

Quan es tracta de projectar la façana posterior al pati d’illa, en canvi, varia totalment de criteri i defuig les habituals galeries que donen aquell característic aire domèstic als interiors de l’Eixample. De manera insòlita, aquí els balcons són molt semblants als de la façana principal i les innovadores tribunes proporcionen una protecció visual i solar adient.

El precedent caldrà buscar-lo al Palau Güell, on Gaudí ja va experimentar solucions noves que aplicarà posteriorment, amb les variants que cada situació demani. Aquesta insistència en millorar el caràcter de les façanes posteriors dels edificis residencials serà una constant que repetirà a les cases Batlló i Milà.

Un espai notable de la casa és el conjunt format per l’escala i els dos celoberts annexos. Gaudí converteix l’espai necessàriament destinat als accessos verticals d’una casa de renda en un bell espai que ennobleix arquitectònicament tot l’edifici. A la porta d’entrada (flanquejada per columnes que imiten bobines de fil) hi ha un original picaporta de ferro forjat en forma de creu que, en trucar, colpeja a una xinxa, en una al·legoria de la fe que esclafa el pecat. La tribuna del primer pis inclou escultures de flors i bolets, un escut de Catalunya i referències a l'hospitalitat (un xiprer), la pau (una branca d’olivera) i l’abundància (dues cornucòpies). De la façana, per la seva banda, sobresurten els bustos de tres sants màrtirs patrons de Vilassar de Dalt, el poble natal de Calvet, i ressalten dos balcons de fosa a les testeres, anticipant els que posteriorment farà aparèixer a la Casa Batlló.

La magistral disposició i execució del vestíbul, l’escala, l’ascensor i els dos celoberts centrals van agradar tant a la propietat, que els fills de l’industrial van encarregar-li els treballs d’interiorisme de les seves noves oficines situades als baixos. Gaudí va estendre el sentit i la subtilesa decorativa als despatxos de la firma quan va dissenyar tot el mobiliari: les famoses cadires, les taules, les butaques i complements com els penja-robes, paraigüers, tiradors, manubris... 

El llegat que l’arquitecte ha deixat a la poc coneguda Casa Calvet s’ha conservat admirablement malgrat haver canviat d’ús i de propietari al llarg dels anys. L’obra és important per entendre l’evolució de l’artista i la seva l’arquitectura d’una forma més àmplia, en un moment en què ja s’havia guanyat la consideració professional de l’església, l’aristocràcia, la burgesia i els poders públics. Potser justament per això, el consistori va acabar fent els ulls grossos amb l’alçada de l’edifici, que sobrepassava en alguns metres el màxim que les ordenances municipals permetien. Quan se li va comunicar el contratemps a Gaudí, va rebutjar totalment la modificació dels plànols i va ‘amenaçar’ de tallar horitzontalment i a la brava el remat superior de la casa per la línia que marqués l’Ajuntament. Fet, per sort, que mai va succeir.