Misteri de Montserrat
ANY DE CONSTRUCCIÓ
1903 - 1907
ADREÇA
Camí del Monestir de Montserrat a la Santa Cova. Montserrat
http://www.abadiamontserrat.catGaudí va posar el seu granet de sorra al Rosari Monumental de Montserrat, un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir a la Santa Cova. El projecte, iniciat el 1896 i completat en dues dècades, va suposar la construcció de quinze conjunts escultòrics que representaven els quinze misteris de la Verge
El reusenc es va encarregar de l’anomenat Primer Misteri de Glòria i el va integrar perfectament a l’entorn, en una cova excavada a la roca. A l’obra s’hi poden veure escultures de Josep Llimona que representen un àngel i tres Maries vetllant el sarcòfag de Jesús. Aquest, ressuscitat, apareix a la part superior de la paret exterior.
MONTSERRAT I GAUDÍ: RELACIÓ DIFÍCIL
La relació professional de Gaudí amb el Monestir de Montserrat va ser un camí de petites espines. Encara en etapa d’estudiant, va col·laborar en les obres del Santuari i del nou absis neoromànic com a dibuixant-ajudant del seu creador, l’arquitecte diocesà Francisco de P. Del Villar. Gaudí no va intervenir directament en el projecte del nou cambril on s’instal·laria la Mare de Déu i el projecte original, finalment, quedaria avortat a causa de l’agitació social de les terceres guerres Carlines.
La segona oportunitat d’intervenir a Montserrat va donar-li el seu gran patrocinador, el comte Eusebi Güell, amb l’encàrrec d’un panteó funerari per a la família. La idea de Gaudí implicava ampliar la capella de la Mare de Déu dels Dolors, assignada l’any 1895 a la nissaga Güell, amb la condició que assumissin les despeses de la restauració i decoració. L’oposició de Villar, que tutelava la reforma interior del temple, així com l’ambició del mateix artista, van fer que la proposta se n’anés en orris.
A la tercera va anar la vençuda, quan la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat va encomanar-li la recreació del Primer Misteri de Glòria dins el rosari de conjunts escultòrics que ja s’havien començat a aixecar. Es tractava de construir els misteris resseguint la muntanya que porta el pelegrí del Santuari a la Santa Cova i on, segons la llegenda, fou trobada la imatge de la Mare de Déu l’any 880. Cadascun dels quinze passatges van ser encarregats a un artista reconegut i l’obra resultant constitueix el conjunt modernista religiós a l’aire lliure més important d’aquella època construït a Catalunya.
ESCENES DINS LA PEDRA
Gaudí va estudiar el lloc assignat a la seva obra i va optar per engrandir una petita cavitat natural de la muntanya per ubicar-la. Amb l’objectiu d’afavorir-ne la visió i situar els fidels amb comoditat, va ampliar l’estret camí de cornisa existent mitjançant una esplanada sobre la timba, tot aprofitant les pedres de l’excavació. Aquesta estructura de contenció està rematada amb un mur de pedra que incorpora un banc de perfil curvilini adaptat al perfil de la muntanya.
El misteri en qüestió es troba lleugerament enretirat del camí i apareix com un escenari enlairat i esglaonat en el qual se situaven les diferents seqüències: el sepulcre buit custodiat per un gran àngel anunciant la resurrecció, les astorades figures de les tres santes dones veient la buidor de la tomba i un Crist que s’enlaira cap al cel flanquejat per un gran escut de Catalunya fet amb mosaic policromat. La de Crist és l’única figura feta amb bronze i l'accés al conjunt és tancat per una barana de ferro forjat.
DISTANCIAT DEL PROJECTE
La participació definitiva de Gaudí a la santa muntanya, malgrat tot, no va esquivar els sempiterns problemes. La causa principal, sobretot, va ser l’endarreriment que provocava la progressiva minva del finançament. Els inicis van ser molt prometedors, però l’entusiasme de l’arquitecte (fervent religiós) va decaure fins al punt de delegar la feina en els seus col·laboradors de confiança i distanciar-se del projecte. En aquelles dates, Gaudí era ja una figura molt sol·licitada, fet pel qual Joan Rubió i Josep Bayó van tirar endavant el gruix final de l’obra.
El monument es va inaugurar finalment el 1916 i va ser acabat sota la direcció d’un altre arquitecte, en Jeroni Martorell. L’any 1936 el conjunt va ser seriosament mutilat i es va restaurar parcialment deu anys més tard, un cop acabada la Guerra Civil. L’any 2008 es van iniciar els treballs de la restauració del conjunt monumental i el condicionament del camí, enllestits durant l'any 2013.
HORARIS:
Museu a l'aire lliure. Obert tot l'any. Itinerari serpentejant amb panoràmiques i flanquejat per monuments, que condueix a la Santa Cova.
Horari de la Santa Cova: De l'1 d'abril a l'1 de novembre (10.30 h a 17.15 h)
Del 2 de novembre fins al 31 de març (11.30 h a 16.15 h)
COM ARRIBAR:
FGC: Estació 'Aeri de Montserrat' (Línia R5) + Aeri de Montserrat
Estació 'Monistrol de Montserrat' (Línia R5) + Cremallera de Montserrat
Horari de l'Aeri: De l'1 de març al 31 d'octubre: 9.40 h a 14 h i de 14.35 h a 19.00 h
De l'1 de novembre al 28 de febrer: (Laborables) 10.10 h a 14.00 h i de 14.35 h a 17.45 h. (Festius i caps de setmana) 9.40 h a 14 h i de 14.35 h a 18.15 h