Nau Gaudí de Mataró
La Nau Gaudí de Mataró és la primera obra construïda per l’arquitecte. Fruit d’un projecte molt més ampli i ambiciós, l'edifici és l’únic testimoni que ha arribat fins als nostres dies del recinte fabril de la Sociedad Cooperativa Obrera Mataronense, ideat entre 1878 i 1883. Considerada el punt de partida del procés creatiu de l’arquitecte, la nau de blanqueig de cotó de la cooperativa destaca per la importància de l’experimentació amb els arcs parabòlics, utilitzats per primera vegada per Gaudí com a elements estructurals. Aquesta solució arquitectònica esdevindria posteriorment un element clau i molt representatiu de l’obra gaudiniana.
L’edifici va ser restaurat l’any 2008 i, des del 2010, acull la seu del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, espai d’exhibició de la Col•lecció Bassat i altres mostres d’art local.
El projecte
En els seus anys de joventut Antoni Gaudí va mantenir una estreta relació personal i professional amb Salvador Pagès, un dels cooperativistes més destacats de la Catalunya de finals del segle XIX. Aquest industrial tèxtil va ser el fundador de la Cooperativa Obrera Mataronense, societat instal·lada inicialment a la vil·la de Gràcia i traslladada el 1874 a la ciutat de Mataró.
L’aproximació de Pagès envers les idees del socialisme utòpic el van portar a encarregar al jove arquitecte el disseny d’un complex industrial que s’estructurés com una petita ciutat que seguís el model de les colònies obreres, incorporant equipaments socials i habitatges per als cooperativistes.
Gaudí va començar a treballar en el projecte l’any 1878, just després de finalitzar els seus estudis a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, col·laborant intensament en la planificació de les diverses instal·lacions junt amb l’arquitecte mataroní Emili Cabanyes. El projecte integrava les edificacions preexistents i ideava un conjunt que comptava amb noves naus fabrils, trenta cases unifamiliars i un sector de serveis on s’ubicaria l’escola, la biblioteca, el casino i la seu social de la cooperativa.
Del conjunt projectat per l’arquitecte només se’n va materialitzar una petita part: dos habitatges, corresponents a la del director i a la del porter, uns sanitaris i una nau destinada al blanqueig del cotó. D’aquests edificis, construïts l’any 1883, només se n’han conservat els dos darrers.
La nau de blanqueig
L’edifici projectat per Gaudí és d’una gran simplicitat i senzillesa. En aquesta primera aproximació a l’arquitectura industrial, dissenya una gran nau construïda amb 13 arcs parabòlics esvelts i resistents, creats per petits trams de fusta muntats amb perns, seguint el model de Philibert de l’Orme. L’ús d’aquests arcs permet a Gaudí crear un espai ampli i diàfan de gairebé 600 m2 sense haver de recórrer a divisions internes o a sistemes estructurals com columnes o pilars. Es tracta d’una solució molt innovadora en aquella època, que defuig els models constructius establerts i mostra la gran capacitat imaginativa i l’enginy tècnic del jove arquitecte.
La nau de blanqueig destaca per la seva austeritat i funcionalitat, molt allunyada de la profusió ornamental, del joc amb els elements historicistes i naturalistes i de l’experimentació espacial que caracteritzarien posteriorment la seva obra. En aquest edifici els arcs esdevenen els únics protagonistes, desenvolupant un paper no només estructural, sinó també decoratiu. En la seva primera obra, Gaudí crea un espai d’una gran originalitat i modernitat, que potencia la bellesa de la nuesa constructiva, tant dels materials utilitzats, com la fusta, el maó i el ferro, com dels propis elements sustentadors.
Els serveis sanitaris
A pocs metres de la nau de blanqueig es conserva el pavelló de les latrines, una petita construcció cilíndrica considerada la més antiga de tot el conjunt de la cooperativa. L’interior està dividit en dues meitats a les quals s’accedeix per una porta independent. Aquesta modesta construcció destaca pel disseny de la forma de la seva coberta, una volta enlairada que permet la renovació de l’aire. Gaudí posteriorment utilitzaria aquest sistema en les torres de ventilació de la Casa Vicens o de les cavallerisses de la Finca Güell.
L’edifici està decorat amb testeres esglaonades a les portes i finestres i amb aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada, elements ornamentals genuïnament gaudinians que es repetirien i es transformarien en molts dels seus projectes.
L’abella de Gaudí
L’any 1884 Gaudí també va dissenyar l’estendard de la societat, un element habitual de l’època que s’utilitzava per a presidir les festes i els actes solemnes. De l’original només en resta l’abella que el coronava, símbol del treball i la laboriositat, conservada al Museu de Mataró.
HORARIS
Del 15 de juny al 15 de setembre, de dimarts a diumenge de 18 h a 21 h
Del 16 de setembre al 14 de juny, de dimarts a dissabte de 17 h a 20 h i diumenges i festius d’11 h a 14 h
Tancat els dilluns i els dies 1 i 6 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 24 de juny, 27 de juliol, 15 d’agost, 11 de setembre, 25 i 26 de desembre.
material de recerca relacionat
Pàgines relacionades