Els Pavellons de la Finca Güell

La finca Güell disposava de diverses portes d’entrada: una per cada orientació. Gaudí va treballar en l’accés de la zona nord, on hi havia el camí que duia a la ciutat. Aquesta porta principal, per la qual arribaven els convidats, era molt a prop de la casa pairal, que amb els anys s’havia anat renovant i ampliant fins a assolir la categoria de palauet. L’arquitecte va fer-hi petits treballs d’ornamentació exterior.

L’element més destacat és l’espectacular reixa de ferro forjat en forma de drac de la porta de carruatges. Aquesta figura representa Ladó, el drac guardià del jardí de les Hespèrides, vençut i occit per Hèrcules, en un episodi que Jacint Verdaguer narra al poema L’Atlàntida. La forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel·lació del Drac, en la qual fou convertit Ladó com a premi per haver defensat les taronges daurades del jardí. Precisament damunt d’un pilar situat a la dreta del drac hi ha l’escultura d’un taronger fos en antimoni, al·lusiu també a aquest episodi mitològic.

Les altres tres portes de la finca van perdre funcionalitat amb l’obertura de la Diagonal. Una es pot veure encara davant de la Facultat de Biologia, tot i que la seva reixa de ferro es va traslladar a la Casa Museu Gaudí del Park Güell. La segona es va reconstruir el 1957 al costat de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.

Amb la mort d’Eusebi Güell, els seus hereus van cedir a l’Estat una part de la finca, situada per sobre de la nova avinguda Diagonal, amb l’objectiu que es convertís en residència reial. La casa va ser totalment reformada i l’arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar i dirigir les obres d’uns magnífics jardins, que actualment són públics, i en els quals encara es troben mostres de treballs menors de Gaudí. L’any 1958, una part important dels terrenys propers al Palau Reial van ser comprats per construir-hi la nova ciutat universitària.

En passar a mans de la Universitat de Barcelona, els pavellons es van readaptar i l’any 1969 van ser declarats monument historicoartístic de caràcter nacional. Mentre un va condicionar-se com a habitatge del personal de la Universitat, a partir del 1977 les cavallerisses van acollir la seu de la Càtedra Gaudí, en virtut d’una cessió verbal del rector al Dr. Joan Bassegoda, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Actualment, en virtut d’un conveni signat entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat ha cedit l’ús del conjunt dels Pavellons de la Finca Güell a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà (IMPUiQV) per un termini de 10 anys (2015-2024). En aquests anys,  l’IMPUiQV executa un pla director per a la restauració integral de l’obra de Gaudí, la substitució dels murs opacs del recinte per tanques transparents i la regeneració del jardí. En la mesura que l’execució d’aquest pla ho permet, el recinte s’obre al públic per a visites patrimonials i s’hi desenvolupen activitats culturals i educatives.