Temple Expiatori de la Sagrada Família

Edifici de la sagrada Família, entre els arbres

ANY DE CONSTRUCCIÓ

1883

ADREÇA

Carrer de Mallorca 401 (accés pel carrer Marina). Barcelona

http://www.sagradafamilia.org/

PART DE

El llegat arquitectònic que més fama i ressò mundial ha donat a Antoni Gaudí i, per extensió, a la ciutat de Barcelona, és el Temple Expiatori de la Sagrada Família. La gràcia i la singularitat de l’edifici es troba, bàsicament, en la transformació radical que l’artista va fer del projecte neogòtic inicial, fins a convertir-lo en un temple monumental de dimensions gegantines.

La Sagrada Família és sorprenent, austera, insòlita i exuberant. Tot a la vegada. La distribució dels espais, la profusa decoració escultòrica i la grandiositat i solemnitat fan de l’obra una autèntica bíblia de pedra. Una bíblia eternament inacabada que es preveu completar, finalment, cap a finals de la dècada que ve.

ELS ORÍGENS: 1866-1883

La fundació de l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866), per part de Josep Maria Bocabella, suposa el germen del que havia de ser la Sagrada Família. L’entitat promou, a partir de l’any 1874, la construcció d’un temple expiatori i, gràcies a diversos donatius, es compra una parcel·la de 12.800 m² entre els carrers de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca.

La primera pedra es posa el 19 de març de 1882, festivitat de Sant Josep, en un acte solemne que presideix el bisbe de la ciutat, Josep Urquinaona. A partir d’aleshores se n’inicia la construcció, que comença per la cripta situada a sota de l’absis, segons un disseny neogòtic de l’arquitecte Francisco de Paula del Villar, el primer arquitecte del temple. Aquest abandona l’obra poc temps després per discrepàncies amb els promotors i l’encàrrec passa a mans de Gaudí.

Vista aèria de la Sagrada Família

GAUDÍ REINVENTA EL PROJECTE (1883-1892)

Un cop assumeix el projecte, Gaudí enllesteix la cripta en sis anys i comença les obres de l’absis, que agafen velocitat gràcies al bon ritme en la rebuda de donatius. Precisament serà l’arribada d’una aportació anònima molt quantiosa la que farà replantejar els plans que tenia l’artista. Desestima l’antic projecte neogòtic i en proposa un de nou, més monumental i, sobretot, plenament innovador tant en les formes i en les estructures com en la construcció.

El projecte somiat de Gaudí consisteix en una església de grans dimensions amb planta de creu llatina i torres de gran alçària. La important càrrega simbòlica, des del punt de vista arquitectònic i escultòric, rau en la voluntat de ser una explicació catequètica de les ensenyances dels Evangelis i de l’Església.

LA FAÇANA DEL NAIXEMENT OBRE CAMÍ (1892-1914)

La façana que primer veu la llum és la del Naixement, el 1892. Segons va manifestar el mateix Gaudí, «si en lloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada i turgent hagués començat per la de la Passió, dura, pelada i com feta d’ossos, la gent s’hauria retret». El 1894 queda enllestida la façana de l’absis i el 1899 el Portal del Roser, un dels accessos al claustre del Naixement.

Paral·lelament a aquests treballs, a l’angle sud-oest del temple, el reusenc hi construeix les Escoles Provisionals de la Sagrada Família (1909), destinades als fills dels treballadors de la Sagrada Família i als infants del barri. L’any següent, una maqueta de la façana del Naixement s’exhibeix al Grand Palais de París en ocasió d’una exposició sobre l’obra de Gaudí, impulsada pel seu amic i mecenes Eusebi Güell. El 1911 projecta la façana de la Passió.

Sostre interior del Temple de la Sagrada Família
Façana del Naixement del Temple de la Sagrada Família
Accés principal de la Sagrada Família

DEDICACIÓ EXCLUSIVA (1914-1926)

Des de l’any 1914, Gaudí abandona qualsevol altre projecte i es dedica exclusivament a la construcció de la Sagrada Família, fet que explica que al currículum dels darrers anys de la seva vida no hi figurin treballs importants. La seva implicació és tan gran que arriba a residir els darrers mesos a tocar del seu obrador, un espai situat al costat de l’absis i condicionat com a taller de maquetes a escala, dissenys, estudi d’escultures i espai per a proves fotogràfiques.

El 1923 projecta la solució definitiva de les naus i cobertes, però les obres, en aquell període, avancen lentament. A finals de 1925 s’acaba la construcció del primer campanar de la façana del Naixement, dedicat a sant Bernabé, i amb una alçada de cent metres. Aquest és l’únic que Gaudí veu construït, ja que el 10 de juny de 1926 mor a conseqüència d’un tràgic accident patit tres dies abans, en ser atropellat per un tramvia. El dia 12 és enterrat a la capella del Carme de la cripta de la mateixa Sagrada Família, on encara avui reposen les seves despulles. Durant els últims anys de treball de Gaudí al temple, va disposar d’un nombrós grup d’arquitectes, dibuixants, escultors i modelistes per afrontar el projecte.

Detalls d'una de les torres de la Sagrada Família
Vitralls de la Sagrada Família
Vista des d'un dels balcons del Temple Expiatori

DESTRUCCIÓ DE PLÀNOLS I LENT RESSORGIR

En morir Gaudí, el seu estret col·laborador Domènec Sugrañes assumeix les obres fins al 1938. Sota la seva direcció s’acaben els campanars de la façana del Naixement i s’enllesteixen el portal de la Fe i el xiprer central.

Al juliol del 1936, arran de l’alçament militar i la Guerra Civil Espanyola, uns revolucionaris incendien la cripta, cremen les Escoles Provisionals de la Sagrada Família i destrueixen l’obrador. En aquell moment es perden els plànols, els dibuixos i les fotografies originals, i queda esmicolada una part de les maquetes a escala feta de guix. Malgrat aquells actes vandàlics, la construcció del temple no s’ha aturat mai d’ençà que Gaudí n’assumís la batuta i s’ha respectat sempre la voluntat de l’arquitecte.

Després de la Guerra es restaura la cripta cremada i es recomponen moltes de les maquetes malmeses gràcies a la feina de l’arquitecte Francesc de Paula Quintana. Això possibilita tenir els models per  continuar la construcció segons la planificació original. Els treballs continuen el 1954, quan  es comencen els fonaments per bastir la façana de la Passió, sobre la base dels múltiples estudis fets per Gaudí. Després dels fonaments, s’hi construeix la cripta, on el 1961 s’instal·la un museu per tal d’explicar als visitants els aspectes històrics, tècnics, artístics i simbòlics del temple. Aquesta façana veurà aixecats els quatre terminals dels campanars el 1976.

Nau central de la Sagrada Família

L'IMPULS DEL SEGLE XXI

Amb el tombant de segle, els avenços a la Sagrada Família prenen una nova dimensió. L’any 2000 es construeixen les voltes de la nau central i les del transsepte, i alhora es comencen els fonaments de la façana de la Glòria. Posteriorment es completa el finestral central de la façana de la Passió i es col·loca un vitrall dedicat a la resurrecció, obra de Joan Vila-Grau. També s’acaben les quatre columnes del centre del creuer.

Enmig de tot això, la figura i l’obra de l’ideòleg del Temple són especialment recordades el 2002, quan l’Ajuntament de Barcelona impulsa l’Any Internacional Gaudí amb motiu del 150è aniversari del seu naixement.

Entre el 2008 i el 2010 s’acaben les voltes del creuer i de l’absis, just abans de la visita de Sa Santedat el Papa Benet XVI per dedicar el temple. 

LA CONSTRUCCIÓ COMPLETA, A L'HORITZÓ

Les principals tasques d’ara mateix i previstes pels propers anys es basen en la construcció de la primera sagristia (banda de ponent) i la de les torres centrals. L’aixecament de la façana de la Glòria, la darrera que falta, completarà el conjunt.   

Un cop finalitzat, el Temple constarà de cinc naus rodejades per un claustre deambulatori, amb un absis de set capelles a l’extrem nord i tres façanes als altres costats: la del Naixement, la de la Passió i la de la Glòria, que és la façana principal. Cadascuna inclourà quatre campanars de perfil parabòlic en representació dels dotze apòstols i, sobre l’absis i el creuer, es perfilaran sis torres més, com a símbol dels quatre evangelistes, la Verge Maria i Jesús. La torre de Jesús, sobre el cimbori, serà la més alta, amb 170 metres d’altura.

Vitralls superiors d'una de les façanes del Temple

HORARIS

De novembre a febrer: 9 h a 18 h

Març i octubre: 9 h a 19 h

D'abril a setembre: de 9 h a 20 h

1 i 6 de gener; 25 i 26 de desembre: de 9 h a 14 h

L’horari de la Cripta és de dilluns a dissabte de 9 h a 10 h i de 18 h a 21 h

Diumenges i festius: de 9 h a 14 h i de 18 h a 21h

 

COM ARRIBAR

Autobús: 19, 33, 34, 43, 44, 50, 51, B20, B24
Metro: L2 / L5 - Sagrada Família

 

TRANSPORT TURÍSTIC

Bus Turístic:  Ruta Blava

Barcelona City Tour: Ruta Est (Parada 11 - Sagrada Família)

material de recerca relacionat

Ús de cookies. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per al seu funcionament, així com per obtenir estadístiques anònimes d'ús de la web. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí .

Tancar