Col·legi Teresianes
ANY DE CONSTRUCCIÓ
1888 - 1890
ADREÇA
Carrer de Ganduxer, 85-105. Barcelona
http://ganduxer.escolateresiana.com/Coincidint amb la celebració de l’Exposició Universal de Barcelona, Gaudí ja era un arquitecte cobejat que poc abans havia començat la construcció de la cripta de la Sagrada Família. Malgrat estar embarcat en projectes de gran envergadura, l’interès per la feina i la seva devoció religiosa feien que acceptés treballs modestos, com el convent i col•legi de les Teresianes, a Sant Gervasi de Cassoles.
L’artista va refer el projecte tot just començat per Joan Pons i Trabal, mantenint els fonaments ja acabats i va convertir el que era una senzilla construcció en una obra cabdal de l’arquitectura, sense alterar el volum ni el perfil de la planta. L’arquitecte es va limitar a treballar imaginativament la secció del nou edifici, creant patis pels quals hi entra la llum natural.
TALENT I DOMINI, AMB POCS RECURSOS
Si el pare Enric d’Ossó, fundador de la companyia de Santa Teresa de Jesús, no hagués contractat els serveis de Gaudí, els terrenys de Can Ganduxer probablement haguessin acabat acollint un edifici anodí sense massa història. Els plànols que va dissenyar l’arquitecte Trabal preveien una convencional planta rectangular amb tres naus de dimensions similars i unes façanes d’estil medievalista. Molt semblant, tot plegat, a la manera en què Elies Rogent acabava de fer la Universitat Central, edifici que s’acceptava com el súmmum de l’actualitat arquitectònica local.
El religiós va fer cas de la recomanació del bisbe Grau, també reusenc, que feia poc havia rebut de mans de Gaudí el projecte del Palau Episcopal a Astorga. Per a aquesta obra, la propietat disposava de recursos força limitats, tot al contrari del cas del Palau Güell, obra que Gaudí comandava paral·lelament. Malgrat això, resulta admirable allò que un arquitecte del seu talent va assolir amb el domini d’una tecnologia tradicional basada en l'ús del totxo i la pedra.
SOBRI CASTELL INTERIOR
Gaudí va concebre el col·legi com un original castell neogòtic, amb una façana que combina el paredat i el totxo amb un notable resultat estètic. La incorporació de símbols religiosos és la nota dominant, amb anagrames de Jesucrist, escuts carmelitans i creus de quatre braços a les torres dels angles. A la façana també són presents els tradicionals arcs parabòlics, en concret a les finestres i al porxo d’accés, aquest darrer tancat amb una elegant reixa de ferro forjat.
El resultat de l’interior va ser sorprenent, especialment als passadissos i al vestíbul principal de la planta baixa. L’arquitecte va investigar i aprofundir en l’esperit de l’orde Teresiana per complir l’encàrrec d’una manera millor i, fruit d’aquesta actitud, l‘edifici va assolir una imatge sòbria i reclosa. A la manera del ‘castell interior’ que entronca amb l’espiritualitat d’aquesta companyia.
L’ornamentació està present de forma mínima, austera i funcional, fent-ho amb normalitat als elements estructurals i tancaments. Aquí, Gaudí s’avança uns anys a la idea d'un mestre del moviment modern, Mies van der Rohe.
TENSIONS AMB 'SANT' ENRIC D'OSSÓ
La relació de Gaudí amb el pare Ossó, que el 1993 seria canonitzat i convertit en sant, va ser força terrenal. L’artista va haver d’imposar en nombroses ocasions el seu criteri per sobre de les exigències i la concepció de l’edifici que tenia el fundador de les Teresianes. Les disputes entre tots dos homes, de caràcter fort, s’havien resolt més d’un cop amb l’arquitecte enviant el religiós a dir missa i instant-lo que deixés els detalls de l’obra per a ell, que per alguna cosa l’havien escollit i li pagaven.
Malgrat les puntuals desavinences, la seva aliança va donar com a fruit un meravellós edifici conventual i escolar que, ben conservat per la Comunitat Teresiana, avui encara es pot admirar.
Va ser una llàstima que, posteriorment, no hi hagués acord entre Gaudí i la propietat a l’hora de projectar una nova capella annexa, ja que l’arquitecte no entenia que no es volgués obrir al públic. L'actual, d'estil neogòtic, és obra del mestre Gabriel Borrell i Cardona.
HORARIS
Ús escolar. No visitable com a monument.
COM ARRIBAR
Autobús: 14, 58, 64, 70
FGC: L6 - La Bonanova
material de recerca relacionat