Una setmana amb Gaudí

Antoni Gaudí és l'autor d'una obra polièdrica en la qual a més a més dels seus reconeguts i multivisitats edificis van crear mobles, objectes i estructures que continuen, més de cent anys després, generant interès. És el que ha passat aquesta última setmana en la qual fins a quatre dels seus treballs, relacionats amb quatre dels seus principals edificis, n’han estat protagonistes: des de la cessió de l'excepcional rebedor de la Casa Milà al MNAC, fins a la presentació d'una còpia a grandària real de la cascada de la Casa Vicens, passant per la possibilitat de comprar una còpia numerada del penjador de la Casa Calvet o viure, de primera mà, els treballs de restauració de la Casa Batlló.

Divendres. El rebedor de la Pedrera.



El pis noble de la Casa Milà va ser un paradís del modernisme, però els 1.323 metres quadrats que Gaudí va construir i va decorar per a un del seu mecenes, Pere Milà, van quedar en gairebé res en morir ja que la seva vídua, Roser Segimon, es va desfer dels mobles i va arrasar les formes corbes que decoraven els sostres (menys la de la zona de serveis). Però es van salvar els del rebedor que folraven les parets amb diversos armaris de paret i un parell de bancs. Set d'aquestes peces han estat dipositades per la Sagrada Família al MNAC on s'exposaran després de restaurar-les.

Es coneixen poques dades d'aquests mobles. A la Fundació Catalunya la Pedrera expliquen que després de morir Segimon, la Inmobiliaria Provenza va llogar el 1964 el pis a la companyia d'assegurances Northern que el 1966 va fer obres per instal·lar-s’hi. És en aquest moment quan els mobles es lliuren a Amics de Gaudí, presidida per Joan Bassegoda i Nonell, un dels especialistes més grans en l'arquitecte. Van estar exposats a la Casa Gaudí del Park Güell, on, com recorda Lluís Gueilburt, especialista en mobles gaudinians, va caldre "collar els bancs per impedir que els turistes tiressin ampolles buides dins".



Dilluns. El penjador de la Casa Calvet.

Gaudí era un creador total. Un home del Renaixement i un manetes. Construïa cases i tots els seus elements, s’ocupava dels detalls més petits, com ara tiradors de portes i finestres i penjadors. Com el que va fer per al (es creu) despatx de l'amo de la Casa Calvet, una de les seves primeres obres que va ser premiada com la millor casa construïda a Barcelona el 1900. De 23 centímetres i poc més d'un quilo de pes, la peça, formada per tres elements de fusta de roure i una cinta de ferro que les uneix, és original es miri per on es miri. Aquesta miniobra d'art que es conserva a la Càtedra Gaudí (el Museu del Modernisme en conserva dos més d’iguals des del 2011) es pot adquirir per 1.028,5 euros després que DB Barcelona en vengui rèpliques idèntiques, de forma il·limitada, però numerades. "És una obra petita, però intensa", explica Juanjo Lahuerta, director de la càtedra que certifica les còpies.



Dimarts. La restauració de la Casa Batlló.

La Casa Batlló (1906) rep més d'un milió de visitants a l'any. Per això, els seus responsables no han dubtat a mantenir-la oberta durant els treballs de restauració del pis principal, on s'estan recuperant els estucats de les parets en forma de trencadís, alguns amb juntes de pa d'or, malgrat les molèsties que creen el passeig continu dels visitants. En la visita, que realitza Cases Singulars, és possible enfilar-se a la bastida, a 30 metres d'altura, i mirar, de tu a tu, el drac (o peix?) que corona el terrat. Aquí s'està realitzant una minuciosa tasca de conservació de la ceràmiques de la pell (o escates?) d'aquesta fera adormida, a més de reparar el vidriat de l'enorme creu de quatre braços, una altra marca de l'arquitecte. La façana estarà llesta abans de Sant Jordi. L'interior, al juny.



Dijous. La cascada de la Casa Vicens.

L'última obra de Gaudí presentada la setmana passada ha viatjat a Cornellà en què el Museu de les Aigües ha reproduït a escala real l'enorme cascada que va crear el 1885 per a la Casa Vicens, on va ser fins al 1945, moment en el qual es va derrocar per la pressió urbanística una part de la finca. Per crear aquesta còpia fidedigna s'han fabricat 27.000 maons i s'han emprat les mateixes tècniques de l'època, segons va explicar el catedràtic d’Estructures de l’ETSAB, Josep Vicenç Gómez, que ha dirigit durant sis mesos l'obra, "seguint els plànols i les fotografies de l'original", segons Daniel Giralt-Miracle, un altre dels grans experts de Gaudí i responsable del projecte. Amb aquesta obra, com no podia ser d'una altra manera, Gaudí va trencar l'esquema de les fonts ornamentals del moment, i va crear una obra funcional amb un gran arc parabòlic, que servia per refrescar la casa, en els ja tòrrids estius de l'època, una espècie d'aire condicionat de l'època.

José Ángel Montañés, El País.